dimarts, 15 de desembre del 2009

Nadal(L)

Durant aquest dies estem decorant l'institut. Aquet any no l'hem decorat com sempre, aquest any no ha estat tan ben decorat com els altres, perquè no hem fet tantes coses com els altres anys i si hem fet alguna cosa, ha quedat horrorós.

Aquest any farem l'amic invisible abans perquè una companya de classe se'n va abans de temps. Només falten 6 dies perquè acabi el trimestre i hem pensat per l'últim dia fer com un pica-pica a la classe de comiat.També portaran un pastís el meus amics perquè és el meu aniversari. Ens donaran les notes però ja les sabem encara que tots hem suspès poques.



Bon Nadal i bones festes!



Petons

dimecres, 18 de novembre del 2009

A veure qui ho sap....

Si saps qui es la persona que descric posa un comentari dient qui es.

Gràcies petons


"Pastís de maduixa"

A veure, l’altre dia a classe la Melanie i jo ens van començar a riure com mai ho havíem fet .Va ser a l’hora de socials, tot mirant a una amiga. No sé com vam tenir la imaginació, però la vam tenir. L’amiga tenia el cabells amb forma de maduixa perquè segurament se’ls va tallar malament. De cop i volta la Mela i jo ens vam mirar i ens vam començar a descollonar. Com que estàvem fent molt xivarri, a la Mela la van haver de canviar de lloc. Però jo la vaig seguir molestant perquè es seguís rient .I vaig començar a cantar la cançó de “pastís de maduixa”. El professor no es va enfadar però no li va agradar gaire que ens estiguéssim rient. Vam estar molta estona rient. Sempre ens en recordarem d’això.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Discussió a l'aula de plàstica

Fa una setmana a l’aula de plàstica va viure una discussió. La professora va començar a cridar i a dir que no fèiem res. Llavors va començar a dir que el Stephano m’estava tocant massa. Però no era veritat. Va començar a alçar la veu. Aleshores li vaig contestar però li vaig parlar com ella em parlava, amb la veu alta. La professora va cridar més fort i jo vaig pujar la veu (a mi no m’agrada que amb cridin). De cop i volta em va dir que me n’anés a casa meva si volia tocar-me amb algú. Llavors em vaig aixecar per anar-me’n... Però no em va deixar sortir. Em vaig emprenyar com mai. Ara li tinc una ràbia impressionant i sap que si em crida jo li respondré igual.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Matemàtiques

Holaaaa!!


A veure que us puc explicar....

El dijous passat el Stefano es va tornar a caure, però aquesta vegada no vaig ser jo, qui el va fer caure. Ell sol es va caure. Us ho explicaré. Estàvem a classe de matemàtiques i la professora va preguntar qui volia sortir; llavors ell va dir que volia sortir a la pissarra. No sé com ho va fer, però va ensopegar. La llibreta de matemàtiques va sortir volant i ell es va caure de genolls.

Em vaig riure molt però després vaig veure que es podia haver fet mal.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Una caiguda sense voler


A veure que us puc explicar, l’altre dia va ser un dia molt graciós. Perquè a l'Stefano, un amic meu de la classe, li va passar una cosa molt graciosa. Jo sense voler el vaig empènyer en broma però no sé com ho va fer que es va caure una mica estrany. Però amb una gràcia... El va veure tot batxillerat! I tots el meus amics també! Al final, ens vam riure tots. Aquell dia va ser molt divertit.

dimarts, 29 de setembre del 2009

Benvinguts al meu bloc

Al meu bloc explicaré el que passi a classe que sigui interessant , divertit, graciós...

Espero que us agradi aquest bloc sinó ja sabeu on hi han més blocs.