A veure qui ho sap....

Si saps qui es la persona que descric posa un comentari dient qui es.

Gràcies petons

"Pastís de maduixa"

A veure, l’altre dia a classe la Melanie i jo ens van començar a riure com mai ho havíem fet .Va ser a l’hora de socials, tot mirant a una amiga. No sé com vam tenir la imaginació, però la vam tenir. L’amiga tenia el cabells amb forma de maduixa perquè segurament se’ls va tallar malament. De cop i volta la Mela i jo ens vam mirar i ens vam començar a descollonar. Com que estàvem fent molt xivarri, a la Mela la van haver de canviar de lloc. Però jo la vaig seguir molestant perquè es seguís rient .I vaig començar a cantar la cançó de “pastís de maduixa”. El professor no es va enfadar però no li va agradar gaire que ens estiguéssim rient. Vam estar molta estona rient. Sempre ens en recordarem d’això.

Discussió a l'aula de plàstica

Fa una setmana a l’aula de plàstica va viure una discussió. La professora va començar a cridar i a dir que no fèiem res. Llavors va començar a dir que el Stephano m’estava tocant massa. Però no era veritat. Va començar a alçar la veu. Aleshores li vaig contestar però li vaig parlar com ella em parlava, amb la veu alta. La professora va cridar més fort i jo vaig pujar la veu (a mi no m’agrada que amb cridin). De cop i volta em va dir que me n’anés a casa meva si volia tocar-me amb algú. Llavors em vaig aixecar per anar-me’n... Però no em va deixar sortir. Em vaig emprenyar com mai. Ara li tinc una ràbia impressionant i sap que si em crida jo li respondré igual.