"Pastís de maduixa"

A veure, l’altre dia a classe la Melanie i jo ens van començar a riure com mai ho havíem fet .Va ser a l’hora de socials, tot mirant a una amiga. No sé com vam tenir la imaginació, però la vam tenir. L’amiga tenia el cabells amb forma de maduixa perquè segurament se’ls va tallar malament. De cop i volta la Mela i jo ens vam mirar i ens vam començar a descollonar. Com que estàvem fent molt xivarri, a la Mela la van haver de canviar de lloc. Però jo la vaig seguir molestant perquè es seguís rient .I vaig començar a cantar la cançó de “pastís de maduixa”. El professor no es va enfadar però no li va agradar gaire que ens estiguéssim rient. Vam estar molta estona rient. Sempre ens en recordarem d’això.